dimarts, 20 de desembre del 2011

¡Bones Festes!

A l’Enfila’t estem d’enhorabona doncs comencem el curs amb noves incorporacions a la comissió (les del Marcos Cuenca i el David Ortega), però també perquè el nombre d’enfilats no deixa de créixer: gràcies, Manel, Oriol i Rosa per les vostres enriquidores col.laboracions.

Som aquí doncs, per compartir tot el que durant aquest primer trimestre ens heu fet arribar: les paraules sàvies del Manel en relació al debat de les radiacions generat a la llista de correu a principi de curs, el relat de l’experiència màgica viscuda per la classe de P5, les recomanacions de llocs (físics i virtuals) i llibres, reflexions i experiments. Nosaltres, perquè és Nadal, hem afegit també algunes recomanacions que esperem us siguin pràctiques.

I també: per desitjar a tothom unes Bones Festes.

Pel que fa a nosaltres, pensem demanar més enfilats als Reis. No oblideu, tampoc a les Festes, que l’Enfila’t és de tots –ja sabeu: com desitgeu vosaltres, que per això hi ha múltiples maneres d’enfilar-se! Estigueu a punt, doncs, quan us vinguin a buscar!

Bon Nadal i fins ben aviat!

La Comissió de la Revista Enfila’t.

Roures i guepards

Vet aquí que l’any passat, els nens de p4 (Els Óssos Polars) van portar glans de la seva excursió al Montseny i en lloc de deixar-los escampats per casa (com sol ser habitual), la Irene i la seva família (el Manel, la Cristina i la Rita), van tenir la brillant idea de plantar-los en un test i, un any després, tenien quatre brots de roure d’allò més prometedor!

Però no contents amb això, van decidir engrescar la resta de pares de la classe (ara de P5) per anar tots junts al Montseny per tornar aquests joves arbres al seu lloc d’origen. Així doncs, es va acordar una data i es va contactar amb les autoritats del Parc Natural per obtenir els permisos necessaris per portar a terme l’aventura.

Així doncs, el diumenge 27 de novembre, 20 famílies de P5 (Els Guepards), acompanyats per un guarda forestal del Parc Natural del Montseny, varem plantar 4 arbres (una de les coses que, diuen, s’ha de fer a la vida). És més: es van enregistrar les coordenades del indret per poder tornar-hi d’aquí uns anys. Què n’és de gran, la tecnologia d’avui dia!

Després, varem fer una celebració on no va mancar de res: un bon pícnic, tertúlies de sobretaula, partits de futbol diversos, caminades per la muntanya, jocs ... fins i tot una festa d’aniversari (la del Ivan i la Zoe). La jornada va acabar amb la sensació d’un vincle entre nosaltres enfortit: havíem fet una cosa molt bonica, per als nostres fills, per a nosaltres i per a la natura. Avui la mare terra té quatre fills més!

Gràcies des d’aquí a les mares dels guepards que van posar l’energia perquè aquesta experiència fos possible: a la Cristina, per plantar les llavors i tenir delicada cura dels brots; a la Laia, per les seves gestions amb les autoritats del Parc, i a la Mònica, per aconseguir acordar la data millor per a la majoria de les famílies.

Quin diumenge! Tant de bo la iniciativa us hagi agradat i us animi a participar més a l’escola i així crear-ne més vincles. Val la pena!

Us deixem amb el reportatge fotogràfic...

 El roure surt de Plaça Eivissa

 El roure arriba al Montseny


On el plantem?

 Aquest és un bon lloc.


Fet!

diumenge, 18 de desembre del 2011

Radiacions, mòbils i salut

Vivim en un oceà d’ones electromagnètiques (radiacions). Procedeixen d’un eixam creixent d’artefactes electrònics, electrodomèstics i satèl·lits. Unes, com les emissions de ràdio i de televisió, porten dècades entre nosaltres. Altres, com les dels telèfons mòbils i dispositius wi-fi, s’han afegit recentment. Suposen un risc per a la salut? Hauríem d’estar preocupats?

Compteu, per un moment, el nombre d’aparells que teniu a la vostra llar que emeten ones electromagnètiques: forn de microones, comandament de TV, telèfon mòbil, sense fils, joguines de control remot, GPS cotxe, etc. L’espai que ens envolta és el canal que més tràfic d’informació suporta. Avui dia no hi ha cap racó del planeta on no arribin ones electromagnètics procedents d’algun tipus de sistema de comunicació. Això ha despertat l’interès, ben lícit, dels possibles efectes sobre la salut. Titulars de diaris i medis de comunicació com ara: “Usar móvil podría ser mortal”, “Los teléfonos móviles pueden provocar càncer”, “No se olvide de apagar el wi-fi por la noche”, ajuden a crear una alarma social injustificada en comptes d’analitzar racionalment el fenomen. És el que intentarem fer aquí perquè tragueu les vostres pròpies conclusions al respecte. 


Fig 1. Quino. Historias de Quino (Un análisis del mundo).

Quina diferència hi ha entre les ones sonores, com el so, i les ones electromagnètiques, com la llum?

Una ona és una pertorbació que avança per un medi (un pare o mare corrents sortejant vianants i vehicles per arribar a l’hora a recollir els seus fills a l’escola, també es podria considerar). El so és una variació de la pressió de l’aire produïda per la vibració d’una corda o la llengüeta d’un instrument musical (guitarra, clarinet) o per uns plecs musculars (mal anomenats cordes vocals) allotjats a la laringe d’una persona. Les onades produïdes pel llançament d’una pedra a l’aigua també són del mateix tipus: ones mecàniques, materials.

Les ones electromagnètiques, com la llum que ens arriba del sol o les estrelles, són també ones però no del mateix tipus. Mentre el so necessita un medi per on propagar-se, aquestes ho poden fer també per l’espai buit. D’ones electromagnètiques n’hi ha una bona colla (fig. 2): des de les més energètiques, com els raigs gamma i X (els de les radiografies mèdiques), fins a les menys com les ones de TV i de ràdio, passant pels raigs ultraviolats (UVA) (a tenir molt en compte quan prenem el sol a l’estiu), els raigs infrarojos o la mateixa llum. Les ones electromagnètiques també s’anomenen radiacions, encara que existeixen radiacions que no són ones electromagnètiques com certes emissions radioactives que estan formades per partícules.

Què són les ones electromagnètiques (radiacions) ionitzants i no ionitzants?

Totes les ones transporten energia. Una mesura de la mateixa s’estableix a partir del nombre de vibracions per segon que té o freqüència. Es mesura en hertz (o cicles per segon). Així, l’energia de les ones electromagnètiques ultraviolades és més gran que la de les infraroges i menor que la dels raigs X. Les que emeten les antenes de telefonia mòbil estan entre 900 i 1800 megahertz (MHz, en el llenguatge sintètic de la física, equivalent a un milió de cicles per segons). Les vostres cadenes de ràdio favorites emeten, en la banda FM, ones ràdio entre els 88 i 108 MHz.

Com més gran és la freqüència, més gran és l’energia. Així, els raigs X són unes cinc mil vegades més energètics que la llum visible i deu mil milions de vegades més (sí, heu llegit bé) que les ones emeses pels telèfons mòbils.

Les ones que poden trencar molècules (raigs gamma i X) s’anomenen ionitzants mentre que les que no poden fer-ho per la seva energia inferior (ones de ràdio, microones, infraroig, llum, ultraviolat) s’anomenen ones o radiacions no ionitzants.


Fig 2. L’espectre electromagnètic: conjunt d´ones electromagnètiques.

Es perillosa la radiació electromagnètica?

El perill depèn del tipus d’ona i de la dosi (el tipus i la dosi, com passa sempre). Resulten perilloses les ones ionitzants, les que poden trencar les molècules del nostre cos. Si, per desgràcia, això passés amb les nostres cèl·lules (amb l’ADN, en concret), aquestes deixarien de funcionar com cal i podrien donar lloc a un càncer.
                                
Val la pena saber que encara que un raig X pot trencar una molècula d’ADN, milers d’ones de llum no poden aconseguir-ho. Per comprendre-ho, podem pensar en la quantitat d’energia que cal per llençar una pedra des d’Horta a l’altra costat del Mediterrani (Turquia). Encara que tots els pares i mares i nens i mestres i personal d’Heura es coordinessin per llençar les seves pedres a l’hora, cap d’elles arribaria a l’altra vorera del mar.

El segon factor a considerar és el de la dosi que depèn, fonamentalment, del temps d’exposició a la radiació. Tots sabem el que passa si estem molta estona sense protecció prenent el sol per efecte de la radiació ultraviolada.

La distància a l’emissor és també fonamental: la intensitat de l’ona (energia que transporta per unitat de temps i de superfície) disminueix amb el quadrat de la distància a mesura que ens allunyem. 


Fig 3. Quino. Historias de Quino (Un anàlisis del mundo).
Quins són els efectes de les radiacions sobre els éssers vius?

S’han realitzat molts estudis sobre els efectes biològics de les radiacions. Alguns demostren que l’exposició a dosis elevades d’ones ràdio i microones pot resultar perillós. Però existeix un llindar d’exposició per sota del qual no es detecten efectes perjudicials. Això explica que puguem exposar-nos a una dosi petita de raigs X (una radiografia a l’any, com a molt): el metge valora que el risc per la salut sigui més petit que els possibles beneficis. Hi ha una normativa oficial al respecte.

Tot i així, alguns experiments aïllats han detectat efectes biològics, especialment sobre el funcionament del sistema nerviós, per exposicions per sota dels nivells considerats segurs. No obstant, els comitès científics que analitzen el conjunt de tots els experiments realitzats conclouen, fins el moment, que no suposen un risc per la salut.

Poden les antenes alterar la son o provocar mals de cap?

Alguns estudis relacionen l’ús intensiu del mòbil amb el mal de cap. Però aquests resultats no s’han pogut contrastar (repetir i demostrar en les mateixes condicions, un requisit fonamental en ciència per acceptar-los). A més, es desconeix el mecanisme que el podria provocar. Recordem que hem dit que es tracta de radiacions no ionitzants.

Pel que fa a les antenes, no existeix, fins el moment, cap evidència de que puguin alterar la son o provocar mals de cap. Previsible donat que la dosi de radiació que rebem d’elles és menor que la dels mòbils. Ja ho sabeu, no val com excusa dir que: “l’antena de la teulada m’altera”. Els especialistes mèdics apunten a altres causes per explicar trastorns d’aquest tipus (estrès, etc.).

Quin risc té utilitzar un telèfon mòbil?

El principal risc derivat de l’ús del telèfon mòbil és en els accidents de trànsit. Ho diuen els experts. Anar distrets parlant pel mòbil mentre es condueix multiplica per 4 el risc de tenir un accident. 

 
Fig 4. Capità! Ara no... Estic parlant pel mòbil...


Respecte de la radiació que emeten, no s’ha pogut demostrar que l’exposició per sota dels nivells que es consideren segurs suposi un risc per la salut. Hores d’ara, en concret, no s’ha pogut demostrar la seva relació amb qualsevol tipus de càncer o interrupcions de l’embaràs.

Mentre les investigacions segueixen, podeu prendre mesures de sentit comú que limitin dita exposició. La més radical: deixar d’utilitzar el telèfon mòbil. Jo no en tinc i no el trobo a faltar (utilitzo habitualment el correu electrònic). Altres: optar per telèfons amb potència d’emissió més baixa, retallar els temps de les trucades (per xerrar amb els amics, millor quedar en persona), etc.

I què hi ha del recent estudi (2011) presentat per l’Agència Internacional per a la Investigació del Càncer (IARC), on es classifiquen les radiacions dels mòbils com a possiblement cancerígenes pels humans?

A finals de maig de 2011, aquest organisme depenent de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) emetia un comunicat on s’afirmava que l´ús del mòbil “podria suposar algun risc” de contraure alguns tumors (cerebral i d’oïda). I que les proves eren “suficientment sòlides” com per incloure els telèfons mòbils en el grup 2B de la classificació d’agents cancerígens de la OMS. Tot això es podria resumir en un titular de diari sensacionalista: “El mòbil et pot matar” (si l’utilitzeu quan conduïu, sí, podríem afegir).  Per tremolar, no?


Fig 5. El mòbil? Es col·loca del costat dret o de l’esquerre?

La base científica d’aquest estudi deixa molt que desitjar. La qualitat de les proves, com els mateixos autors admeten, és qüestionable. No hi ha tampoc proves concloents de causa-efecte. I, per tant, arribar a les conclusions que arriba sembla precipitat (no massa científic, s’ha de dir). Totes les proves acumulades fins ara en la literatura científica especialitzada, com ja hem dit, apunten en sentit contrari (informe Interphone de la OMS): no hi ha increment de càncer cerebral entre els usuaris de mòbil.

L’estudi no explica tampoc quin seria el mecanisme biològic pel qual l´ús del mòbil provocaria càncer. Portem algunes dècades d’exposició a aquestes radiacions i no hi ha hagut un boom de tumors cerebrals. Pel que sabem de física i biologia, no hi ha cap mecanisme conegut pel qual les ones electromagnètiques de telefonia mòbil, molt menys energètiques que la llum, puguin causar efectes sobre l’ADN.

La classificació dels mòbils en el grup de carcinogenitat 2B no ens hauria de preocupar massa (no més, en tot cas, que d’altres perills potencials amb els que convivim). En aquest mateix grup es troben el cafè i el fum dels tubs d’escapament dels cotxes. Elements amb els que convivim des de fa més temps que amb els mòbils (prendre cafè en una terrassa al costat dels cotxes i alhora parlar amb el mòbil, ha de ser dramàtic! Ja no dic res si el cafè és un “carajillo” i, a sobre, fumeu).

No obstant, no es pot descartar que una exposició continuada pugui representar a llarg termini un factor de risc. Al cap i a la fi, l´ús massiu de la telefonia mòbil és relativament recent. La OMS manté que encara és aviat perquè els estudis epidemiològics revelin, per sí mateixos, un potencial efecte cancerigen. Conclou que, en l’actualitat, no tenim proves fermes de que les radiacions emeses pels mòbils resultin nocives i que, per tant, no es pot desaconsellar la seva utilització. Ser prudents en l’ús i cercar estratègies, com les comentades, per minimitzar l’exposició a la radiació són els consells que els experts i les autoritats sanitàries recomanen.

Tractant-se de la salut, és millor aplicar sempre el principi de precaució però d’aquí a provocar alarma social sense un fonament sòlid hi ha tot un abisme. Tranquils, doncs.

I ara disculpeu, crec que em truquen... Però si jo no tinc mòbil!


Manel Moreno, pare de 2on i 4art




Per saber més:

¿Las ondas del mal? Programa de la sèrie Escépticos de la TV basca (ETB-2) emès
 l’octubre de 2011
Antenas y salud, Monografías de los Museos Científicos Coruñeses MC2, 2002
Escobar, M. C.,  Úbeda, A.: Radiofrecuencias y salud, Investigación y Ciencia,
 novembre 2011, p. 8-9
Monográfico Antenas y salud, ARP Sociedad para el avance del pensamiento crítico

dimecres, 14 de desembre del 2011

COM CONSTRUIR LES TEVES JOGUINES



De l’Oriol Ripoll i en Francesc Martín i il.lustracions de na Bernardette Cuxart.
Edicions Estrella Polar

Aquesta és la  nostra proposta per aquestes Festes: en lloc de moltes joguines, un  llibre amb el que els nostres fills les podran construir ells mateixos.

El  llibre és un recull de jocs de diversa procedència cultural, d’execució senzilla i econòmica; adreçat a nens i nenes d’entre 6 i 10 anys.

De pas, us volem convidar a reflexionar sobre la vàlua afegida que tenen aquestes joguines fetes a casa: des de projectar la seva confecció, buscar el material necessari, construir-la amb il.lusió i demanar ajuda per a superar les dificultats, fruir en veure-la acabada (i que funciona!), repetir-la, millorar-la; fins al fet de compartir l’experiència amb els amics, jugar, passar-ho bé ...

Hem volgut aprofitar per a conèixer el seu autor, l’Oriol Ripoll, avui dia tot un expert en aquesta matèria que és la dels jocs i a qui probablement alguns de vosaltres coneixereu, doncs és ben prolífic: publica una pàgina setmanal a La Vanguàrdia (secció “En Juego”, suplement “Estilos de Vida”), col.labora amb la mateixa freqüència a RAC1 (“Via Lliure”), ha participat en diferents programes de TV3, escriu llibres i imparteix cursos, entre altres coses.

L’Oriol es considera a si mateix com el fracàs d’una escola gens recreativa que és la que ens va tocar a molts de nosaltres viure, perquè jugava molt. Ha estat sempre una persona apassionada per les coses (moltes coses: les matemàtiques, la física, el cinema, la música ...), i és aquest esperit, unit al “defecte” –segons ell mateix reconeix- que és el de no dir mai que “no” a una proposta, el que l’han portat fins aquí d’una forma casual. Tot va començar amb uns jocs magnètics sense instruccions, que el seu pare li va regalar!.

Segons l’Oriol, els jocs són eines amb moltes possibilitats. La clau del joc no és altra que l’afrontar un repte, que s’ha de superar abocant-hi el 100%, però tot passant-ho bé.

I és que s’ha de començar per desvincular la idea de que el joc és sols una cosa de nens. Totes les persones, siguin de l’edat que siguin, juguen; el que ens diferencia és el  tipus de joc, el material que es fa servir (i per a segons qui, el preu). Quan més grans, més fascinant és trobar un joc que ens arribi a estimular com a persones, a nivell cerebral (el pensament matemàtic o lògic, no comportamental)

Per això les seves múltiples aplicacions: fer créixer les competències professionals, ajudar a gestionar la intel.ligència emocional, millorar la gestió dels conflictes ... per a cada tema, el joc és un camp més d’experimentació.

I pel que fa als pares, el joc ens ensenya: a ser flexibles (no hi ha una sola norma, i les que hi ha poden pactar-se,  modificar-se, adaptar-se) i la importància de comunicar-se. Tot plegat ens acaba per fer persones més creatives.

Per a més informació:
http://www.xtec.cat/~fmarti58/reciclajoc/ (web del Francesc Martín, coautor del llibre, sobre com fer joguines amb material reciclat)

Li hem demanat a l’Oriol que ens recomani un joc per a fer a casa. Aquesta és la seva proposta:

Necessiteu sols un paper i un retolador i un  mínim de dos jugadors:

1.      Agafeu un full i plegueu-lo en quatre parts longitudinals iguals (com un acordió)

2.      El primer jugador comença per dibuixar –en secret!- una cara en el primer dels plecs. En acabar, perllonga les línies del coll en el plec següent i li entrega al proper jugador tot amagant el seu dibuix.

3.      El segon actua de la mateixa manera –secretament- però tot dibuixant el cos del que perllongarà quatre línies que seran per a les futures cames que dibuixarà el proper jugador.

4.      El següent, doncs, dibuixarà les cames i en acabat perllongarà les línies per tal que el darrer faci els peus.

5.      I l’últim, dibuixarà els peus. En acabat, es desplegarà el full i quedarà al descobert la figura creada entre tots (vegeu com ha quedat la nostra!).


Hi ha una variant (anomenada “tu gat menja caca”) que consisteix en igualment dividir el full en quatre plecs però en aquesta ocasió, el primer escriu una frase i li passa al segon jugador qui il.lustra aquesta frase amb un dibuix; aquest dibuix és el que ensenya al següent jugador qui l’interpretarà amb una nova frase.





Decàleg del Joc

1.   El Joc  dóna.....................l’oportunitat d’expressar sentiments i emocions.

2.    El Joc proporciona..........felicitat,plaer i satisfacció

3.    El Joc afavoreix...............la descàrrega d’energies i tensions

4.    El joc comporta..............aprendre a resoldre conflictes

5.    El joc estimula................la superació personal

6.    El joc reforça..................les habilitats cognitives i el domini corporal

7.    El joc permet..................estimular la imaginació i la creativitat

8.    El joc potencia................la transmissió de valors, hàbits i comportaments socials.

9.    El joc respon...................a les necessitats naturals d’exploració i curiositat dels infants, base de tot aprenentatge.

10.  El joc incrementa............el gaudi de llibertat i autonomia personal. 

Recomanat per l'Oriol Cusí


Aquest Nadal compra amb el CAP



És una proposta: Aquest Nadal compra amb el CAP, el COR del nostre món ens ho agrairà!

 
Què és el consum responsable?

El consum de productes i serveis és un dels trets característics de totes les societats. Però la tendència al consum excessiu i inconscient té com a conseqüències que acumulem productes innecessaris, que degradem el medi i que impulsem una mena de comerç que no respecta les relacions equitables entre el nord i el sud.

Com a resposta individual o col·lectiva al consumisme desmesurat de les societats occidentals han nascut iniciatives ciutadanes que promouen un consum responsable i ètic basat en la sostenibilitat i en el respecte a la justícia social i el medi.

Consum responsable vol dir

·         Ésser conscient de les conseqüències ecològiques, econòmiques i socials de les nostres compres.
·         Saber què hi ha darrere dels productes que consumim.
·         Reflexionar abans d'adquirir qualsevol cosa i fer un ús racional dels serveis que tenim a disposició.
·         Comprar només quan ho necessitem.
·         Reciclar tant com puguem
·         Racionalitzar l'ús de l'aigua i l'electricitat domèstiques
·         Consumir productes de l'agricultura biològica.
·         I regir-nos també per un criteri de proximitat: com més a prop s'hagi produït o elaborat el bé de consum, més fomentarem l'economia local i s'haurà fet servir menys energia contaminant per a fer-nos arribar el producte.
·         També en forma part practicar formes de turisme que no tinguin impacte negatiu en la societat receptora.

Experiments nadalencs

Tornen les vacances de Nadal. Un moment tan bo com qualsevol altre per gaudir de la ciència. Ja sabeu, espectacles gratuïts per a totes les edats on els protagonistes sou vosaltres. Això sí, es requereix ganes de conèixer el món que ens envolta i les lleis físiques que el governen (res a veure amb les imposades lleis dels mercats, aquestes sí totalment criticables i qüestionables. Però això és una altra història).
Us proposem tres experiències que podeu fer durant les llargues (no per la mida si no per la durada) sobretaules d’aquests dies festius que venen. Podreu demostrar davant els vostres amics i familiars els vostres coneixements científics.

Escalfar aigua... en un got de plàstic
Agafeu un got de plàstic i ompliu-lo amb una mica d’aigua (no importa la quantitat mentre cobrim el fons del got). Demaneu a un adult que encengui un encenedor i acosti la flama a la base del got (fig. 1). Si aneu en compte, no cal que, per una vegada, feu cas dels possibles advertiments dels vostres pares: “Nen/a, et cremaràs!”  El plàstic no es crema encara que estigui en contacte directe amb la flama. Sorprenent, no? El got de plàstic no crema perquè no s’escalfa prou com per arribar a la temperatura d’ignició: en ser una làmina prima condueix molt bé la calor que es absorbida per l’aigua de dins del got. 

Figura 1. L’aigua s’escalfa però el got de plàstic no es crema.
L’aigua és la substància amb més capacitat calorífica, que és la propietat que tenen els materials d’absorbir la calor (energia tèrmica). Necessita molta calor per a que la seva temperatura augmenti fins els 100 ºC, moment en el que començarà a bullir. Perquè bulli tota l’aigua ha de passar molta estona. Així que podem escalfar-la tranquil·lament sense que el got es cremi.
Cal tenir la precaució de que sempre hagi aigua en el lloc on actua la flama. Si separem la flama de la zona coberta per l’aigua, el plàstic es cremarà de seguida donat que l’aigua no absorbirà la calor de la flama.
S’obté el mateix resultat amb un got de paper (segur que a la taula hi ha algun familiar o amic, amb un passat excursionista, que sap fer-ne un amb paper de diari). En canvi, si es fa servir un got de polietilè expandit (aquests gots de color blanc de les màquines automàtiques de cafè) es cremarà tan bon punt com apliquem la flama: l’aire contingut en el polietilè condueix molt malament la calor i no arriba a l’aigua. Aquí sí que cal anar amb molt de compte.
Si reemplaceu l’aigua per una altra substància, com sal o sorra (capacitat calorífica inferior),  observareu com ara sí que el got de plàstic es crema.

Una cullera penja del nas
Una cullera es pot mantenir penjant sempre que el seu centre de masses (vegeu l’experiment següent) es trobi per sobre del lloc on té el suport: el nas. La cullera que feu servir per menjar-vos la sopa de galets és ideal, encara que també serveix la de les postres o una de cafè. Amb una mica de pràctica, també us podreu ficar la cullera travessada o recolzada sobre el nas (fig. 2).
Per evitar que la cullera rellisqui cal utilitzar una de neta i netejar també la suor del nas, ja que aquesta conté greix.
Es recomana fer l’experiència després de les postres, quan l’ambient és ja més distès. No sempre funciona a la primera: tot depèn de la forma de la cullera i del vostre nas. Així que practiqueu abans de presentar l’experiència.

Figura 2. Culleres i nassos.
El que dóna de si una escombra
I per acabar, abans d’encetar la tasca, sempre tan ben rebuda entre la família, de la neteja després de l’àpat nadalenc us proposem trobar el centre de masses d’una escombra. “Uf! Què cansat!”, pensarà algú de vosaltres. No. Això és molt fàcil, el difícil és escombrar i fer-ho bé!
Bé. Agafeu l’escombra (decidits, que els vostres pares pensin: “Quin/a nen/a més eixerit/da!”). Estireu els braços i col·loqueu-la horitzontalment sobre els vostres dits índexs (fig. 3). Tanqueu els ulls (procureu no adormir-vos, estem fent ciència) i aneu acostant lentament els dits. El punt de l’escombra just per sobre on els dits es toquin és el seu centre de masses. Com que el centre de masses d’un objecte té a veure amb com està repartida la massa, aquest punt no estarà al mig de l’escombra si no tocant al raspall. Haureu trobat fàcilment el centre de masses de l’escombra, on es manté en equilibri.
Us ajudarà això a fer la tasca d’escombriaire menys feixuga? No. Però mentre ajudeu a escombrar penseu que el centre de masses juga un paper fonamental en l’estabilitat d’edificis, vehicles, vaixells i, en general, de qualsevol estructura que es vulgui mantenir en equilibri. 


Bona ciència!
Figura 3. El centre de masses d’una escombra.

Manel Moreno, pare de 2on i 4art
Per saber més:
Estalella, J.: Ciencia recreativa, ed. Gustavo Gili, Barcelona (1918) 28-29 exp. 240
Garcia Molina R., Física para la sobremesa, Secundaria - Revista para Profesores, ed. SM,  nº 11  (2007) 22-23