dimarts, 26 de juny del 2012

En Portada: El Temps dels Avis i les Àvies

Aprenentatge servei, una nova aventura a l’escola Heura


Va ser el curs 2010-2011 quan vàrem trucar per primera vegada a la porta de l’escola. Hi anàvem per presentar el projecte Posa’t al seu lloc, dissenyat conjuntament per l'Associació Catalana de Professionals de l'Educació en l'Àmbit Hospitalari (ACPEAH) i el Grup de Recerca en Educació Moral (GREM) de la Universitat de Barcelona. I per què negar-ho? Hi va haver sintonia des del primer moment; era d’esperar, ja que persones properes ens havien faciltiat l’accès i coneixíem que el projecte educatiu del centre podia ser molt afí al que anàvem a presentar.

En aquesta ocasió, la proposta era doble, d’una banda, abordar el tema de la malaltia a la infància i els drets dels nens i nenes hospitalitzats, aprofitant la commemoració del 25è aniversari de la Carta dels Drets dels Infants Hospitalitzats. I d’altra banda, fer-ho a través de la metodologia de l’aprenentatge servei (APS), “una proposta educativa que combina processos d’aprenentatge i de servei a la comunitat en un sol projecte ben articulat en el que els participants aprenen tot treballant en necessitats reals de l’entorn amb la finalitat de millorar-lo”. Fonent en una sola activitat l’aprenentatge de continguts i valors amb l’acció directa sobre necessitats socials reals.

Va ser així com els Jocs Florals del 2011 van prendre un sentit diferent als cursos anteriors. Per primera vegada es va fer de forma conjunta amb l’aula hospitalària de la Vall d’Hebron, oferint l’oportunitat que alguns nois i noies hospitalitzats es convertissin en jurat dels jocs florals, incorporant també els seus textos en el recull de poemes i redaccions de l’escola. Per acabar, la presència de la mestra de l’aula hospitalària al centre va donar fe, davant d’alumnes, famílies i mestres, que aquella havia estat una activitat rellevant per a tots els nois i noies que ella acompanya durant la seva estada a l’hospital: una il.lusió, una via d’expressió i, en definitiva, una forma de reconeixement.

D’alguna manera, aquesta va ser la llavor de l’aprenentatge servei que poc a poc aniria arrelant a l’escola. I que, enguany, donaria sentit a una nova proposta, un nou projecte dissenyat per l’equip de mestres que té la sardana com eix transversal. I és que la sardana ha estat l’activitat nucli d’un projecte que, igual que la dansa en qüestió, s’ha caracteritzat pel seu sentit social, d’obertura  i amb voluntat de fer comunitat.

En aquest marc es va decidir dedicar les Jornades Culturals d’enguany, el projecte de tot el centre, a treballar “el Temps dels Avis i les Àvies”. Sota aquest nucli vertebrador la metodologia d’APS convidava a buscar formes de col.laboració amb entitats del barri en les que participés la gent gran. Seria així com els membres més veterans de la Colla Sardanista d’Horta es convertirien en monitors i monitores dels i de les alumnes de l’escola a l’hora d’aprendre a ballar la sardana. Més tard, s’afegirien al projecte l’Escola de Música Pausa, oferint la música en directe el dia de la ballada; el taller d’arts plàstiques La Nau, elaborant un magnífic cartell; així com també el Cor d’Horta-Mercat d’Horta, amb la seva aportació en la difusió al barri de l’event en qüestió i per últim, les famílies que, un cop més, acompanyarien tot el projecte. En definitiva, una comitiva ben completa per tornar a posar en marxa una nova aventura, una nova experiència d’aprenentatge servei a l’escola Heura.

Quin servei? Prendre el compromís de manera activa i generosa de participar en una ballada de sardanes organitzada per la Colla Sardanista d’Horta i, d’alguna manera, contribuir en la recuperació d’una dansa cada cop menys coneguda per les generacions més joves.

La ballada de sardanes
Quins aprenentatges? Continguts curriculars que van des de la música, l’educació física, passant per l’expressió visual i plàstica i la resta de matèries. I tot això tenyit de valors com el respecte, el reconeixement, la solidaritat, l’altruisme i la participació.

En definitiva, un projecte que convida a recordar que una escola que vol educar per a la ciutadania activa i participativa no ho pot fer d’esquenes a la comunitat, sinó que ha de fer-ho amb i per a ella.

Esperem seguir veient créixer els projectes d’aprenentatge servei a l’escola Heura!


Laura Rubio, lrubio@ub.edu
Clàudia Bassaganya, claudia-7@hotmail.com


El disseny del projecte Posa´t al seu lloc així com la col·laboració amb l’Escola Heura s’inscriu en el projecte «Aprenentatge servei i educació en valors», del Grup de Recerca en Educació Moral (GREM), de la Universitat de Barcelona, que ha estat finançat amb un ajut a la recerca concedit pel programa RecerCaixa 2010 (IP: Josep M. Puig i núm. expedient: 2010ACUP 00219).


Grup Sardanista d’Horta

El Jaume, la Maria i el Joan
El Jaume, la Maria i el Joan són els monitors del Grup Sardanista d’Horta, entitat del barri que ha col·laborat amb l’escola en el projecte “el Temps dels Avis i les Àvies”, que han ensenyat els nostres fills a ballar sardanes durant aquest curs i als qui podreu conèixer millor en l’entrevista que trobareu a “La Fulla Trencada”  Des d’aquí la nostra gratitud per la seva afectuosa generositat.

Tanmateix, no volem deixar passar l’ocasió per deixar esment de l’existència d’una Entitat com aquesta, arrelada al barri des del 1923, que evidencia com de present és la sardana en la vida dels hortencs. Com ho són també les ballades que mensualment (el darrer diumenge de mes, segon diumenge el  juny i el setembre) tenen lloc a la Plaça Eivissa.

Animeu-vos a ballar per continuar amb la tradició, heurencs!

Vall d’Horta; Passat, present i una mica de fantasia” Dora Serra i Espada. Pgs 62 i 63.


Enquesta

A les Jornades Culturals d’enguany, un dels tallers consistia en veure anuncis “antics” de TV  i respondre el qüestionari següent. Us donem ara les respostes correctes i algun comentari. Us adjuntem també els vídeos de YouTube on podeu recuperar (millor en companyia dels vostres avis i àvies i pares i mares) aquests temps passats...

Tots els que vàreu participar i vàreu omplir el qüestionari (15 qüestionaris recollits) aproveu amb molt bona nota. Quina cultura televisiva teniu!

Com aneu de memòria?

Mireu els següents anuncis de TV (anys 1957-67) i responeu les qüestions següents.
  
1.       Qui és la família Telerín? Què havien de fer tots els nens quan apareixien per la tele? 



Era un programa de Televisión Española (creat el 1964) que anunciava el final de la programació infantil (cap a les 8 de la tarda) i donava pas a la programació adulta. Sortia una família de dibuixos animats formada per: Cleo, Teté, Maripí, Pelusín, Coletas y Cuquín (fig. 1). Cantaven: “Vamos a la cama que hay que descansar, para que mañana podamos madrugar...

Quan apareixien volia dir que tots els nens i nenes havien d’anar a dormir.

Algú va escriure fins i tot el nom de tots els seu components i va afegir: “Me iba a dormir con ellos.



2.       A on es dirigeixen las “muñecas de Famosa”?

Al portal de Betlem. La sintonia: “Las muñecas de Famosa se dirigen al Portal, para hacer llegar al Niño su cariño y su amistad...

Un anunci molt popular de nines de l’empresa valenciana Famosa que acostumaven a emetre per les festes de Nadal (any 1970).

Les nines nadalenques de Famosa

3.       Quin és el “producto ideal para el desayuno y la merienda”?

No hi ha discussió possible: és el Cola-Cao. Segons deia la sintonia: “la canción del Cola-Cao” la cantava, mentre conreava el cacau, fins i tot  “aquel negrito del África tropical...” (vés a saber!)

Tothom va encertar aquesta qüestió. Algú, crec que per error d’associació d’idees, va afegir: “Heno de Pravia” que, com tothom sap, és una marca de sabó.

Cola-Cao, l'aliment de la Joventut

4.       Quin producte “está relleno de rica anchoa”?

Són les olives La Española.Una aceituna como ninguna.

Tothom la va encertar. Quantes olives farcides haurem menjat?


5.       A on van “con alegría y contentos los niños a leer y a escribir?

Al col·legi.

Calia veure la selecció d’anuncis televisius proposats al taller per encertar-la. Tot i que també es podia endevinar pel que diu la frase mateixa. O no?


6.       Quant costava la “escritura económica” dels bolígrafs Bic?

6 pessetes.

Uns 0,036 euros, una mica més de 3 cèntims d’euro. Amb 1 € d’ara, compraríem 27 bolígrafs Bic de llavors (“Bic naranja escribe fino, Bic Cristal escribe normal. Dos escrituras a elegir. Bic, Bic, Bic, Bic, Bic).

Els que van estar atents als anuncis, ho van descobrir (la meitat dels qüestionaris). Els que es refiaven de la seva memòria, no.

Logotip de l'empresa francesa BIC
    http://youtu.be/QvABm3Jkras  (en aquest anunci, el bolígraf ja ha pujat de preu, val 35 pessetes)

7.      Hi alguna marca que encara faci propaganda dels seus productes avui en dia?

Respostes vàlides donades: Cola-Cao, Gallina Blanca, Donut, Nesquik, Juanola.

8.      Per què la majoria dels anuncis són en blanc i negre?

La TV, recordeu només existien 2 canals: TVE 1 i TVE 2, s’emetia en blanc i negre. TVE va començar les seves emissions regulars el 28 d’octubre de 1956. TVE 2 iniciaria l’emissió el 15 de novembre de 1966 (es deia canal UHF). Les emissions regulars en color no començarien fins l’any 1973, tot i que ja existia la tecnologia per fer-ho al 1969.

En les retransmissions de partits de futbol els televidents tenien problemes per distingir els jugadors dels equips quan les seves samarretes tenien el mateix to gris o clar.

El to gris de la TV era molt semblant a la grisor de la vida quotidiana d’aquella època.

Alguns vàreu respondre que no hi havia color o que no existia el color. No és ben bé cert. TV a color ja existia, però no a Espanya.

9.      Per què tots els anuncis són en castellà?

Respostes:
        “la llengua de la dictadura era el castellà”
        “el català no estava protegit”
        “no hi havia TV en altres idiomes”
        “no es podia parlar català”
        “per la dictadura franquista”
        “perquè el català estava prohibit”
        “perquè és l’època del franquisme”
        “perquè no hi havia TV3!”
        “la llengua oficial!”
        “perquè el català no era a la tele. Només hi havia TV española”
        “encara no hi havia TV autònoma. Tot era “facha””
        ...

Podeu trobar una bona recopilació d’anuncis d’aquesta època a YouTube introduint en el buscador les paraules: “publicidad (o anuncios) en TV años 1957 al 67”. Estan ordenats per temes: Alimentación infantil, Bebidas, Mujer, Aparatos en general, etc. I també a: http://youtu.be/Y3KYsOFQIjk.


M. Moreno










Gent de l'Heura: Els Nostres Avis i Àvies

El Francesc, avi de la Joana i la Martina, pel que fa al text; l'Anna, àvia del Samuel, pel que fa a la il.lustració: avís de nens de l'escola Heura que s'enfilen i de quina manera!


LA SERP


Ell era un noi normal
Amb estudis i treball
I estava independitzat;
Com un més, al capdavall.

No volia complicacions,
Ni tampoc volia problemes,
Per això poques vegades
Se li veia anar amb dones.

Però no penseu malament
No li agradaven les plomes
Era que en ser independent
Pensava que de moment
Estava bé sense dones

Mes amic dels animals,
Com sempre n’havia estat,
Va decidir-se a comprar
Un gos o qui sap si un gat.

Un dia que tenia festa
Tot content i espavilat
Es va adreçar a una tenda
On venien animals.

Allí hi havia de tot:
Gossos, gats, peixos, ocells,
Lloros de variats colors,
Conills, tortugues i serps,
Que li van colpir el cor.

Oblidant els gats i els gossos,
I la resta d’animals,
Es va corprendre d’un ofidi,
D’ulls preciosos i pell suau.

Va pagar el que li costava
La va ficar dins una bossa
I a casa la va portar,
Desitjant veure la serp
Per poder-la acariciar.

A partir d’aquell moment
Corprès d’ella com estava
Va viure sempre pendent,
Tot ben dormit la somiava.

La serp anava creixent
Tant, que veure-la espantava
Però no pas al seu amo
Que amorosit d’ella estava

Mentre estava al treball
Tan sols en la serp pensava
Desitjant tornar aviat
Per poder amanyagar-la

I la serp no feia res més
Que menjar i fer-se gran
I treure la seva llengua
Per llepar-lo de tant en tant

La gent i la família
Van començar a sospitar
Doncs el noi empitjorava
Dia a dia el seu semblant

Quan deixava el seu treball,
Ni tan sols s’acomiadava
Sortia sempre corrent,
Com malalt de bogeria.

I va arribar a ser tant
La ja quasi malaltia
Que li parlava a la serp
Pensant que ella l’entenia.

Però un dia en que enroscada
Al seu cos la serp estava,
L’animal, presa d’amor i bogeria
Li agafà el coll com una dama.

Va arribar a un punt la passió
Que ambdós es demostraven
Que ell va ser a la fi ben mort
Mentre la serp el llepava

Quan per fi el van trobar
També la serp morta estava
I ell la seguia mirant
Amb un somriure a la cara.

Moralitat:

L’amor, com tot en la vida,
S’ha de prendre en mesura
I assaborir-lo lentament
Perquè si no ho fas amb cura
Pot estrènyer-te com la serp.


Xerrada-col.loqui desenvolupament físic, psicològic i emocional de l'infant i l'adolescent


El passat dia 17 de maig varem assistir a la xerrada organitzada dins el Programa de Suport Educatiu a les Famílies, de l’Institut d’Educació, sobre Desenvolupament físic, psicològic i emocional de l’infant i l’adolescent, a càrrec de Juan Bustamante.
 

En aquesta xerrada, es va fer una breu exposició dels trets característics de cada etapa en el desenvolupament cognitiu i social dels infants tot fent esment de la importància de la dimensió emocional, per després suggerir unes pautes bàsiques de conducta per als pares com ara són:

·       Centrar-se sempre en la conducta i mai generalitzar en la persona, en les observacions que fem als nostres fills;
·        Concretar els missatges, els límits, els propòsits;
·        Ser coherents: les nostres actituds s’han de correspondre amb els nostres missatges
·        Posar-se al mateix nivell, tan físic com intel·lectual, acompanyar-los;
·        No acabar mai el dia amb una discussió a mitges, poseu-hi sempre un punt i final!.

Bibliografia recomanada:

Escola de Pares. Mª Jesús Comelles. Columna Edicions 2007

Ámame para que me pueda ir. Juntos pero no revueltos.
Tots dos llibres de Jaume Solé i Mª Mercè Conangle. RBA Editores 2010

Qui menja sopes se les pensa totes

Pessigada de la nostra enfilada cuinera, amb una recepta ben senzilla!


Pa de pessic de ricotta i xocolata sense ous



Per a 6 persones:

215 g de mató o de ricotta
120 g de sucre morè (més una mica per al motlle)
80 g de farina
110 g d’ametlles en pols
1 pessic de sal
1 sobre de llevat
15 cl de llet
15 cl d’oli de gira-sol
150 g de llavors (*) de xocolata
10 g de mantega (no necessaris, cas de fer servir motlle de silicona)

Mescleu la ricotta / mató amb el sucre fins obtenir una massa homogènia. Afegiu poc a poc la farina prèviament barrejada amb el llevat i seguidament les ametlles, l’oli, la llet i finalment la xocolata. Us ha de quedar una barreja prou uniforme.

Unteu el motlle amb mantega (cas de no fer servir el motlle de silicona) i repartiu una mica de sucre morè.

Coeu a 210ºC 10 minuts, i a 180ºC de 30 0 35 minuts després. Deixeu refredar abans de desemmotllar).

Opinió de la cuinera: com l’ametlla ja és prou greixosa, jo suprimiria l’oli i afegiria una mica més de llet.

(*) “pepitas” en versió original

El Racó de la Ciència


Pedra, paper i... monedes

Fi de curs. Aviat, vacances. Temps per seguir gaudint de la ciència tot fent experiments allà on estigueu. Us caldrà allò que tots teniu: ganes d’aprendre i curiositat. La resta: unes nous, unes monedes i un segell o una enganxina.

Trencanous molt eficient

Podeu sorprendre els vostres amics i amigues trencant amb el puny o amb la palma de la mà, damunt la taula o al terra, nous i més nous sense fer-vos mal. Qui vulgui imitar-vos, sense saber quin és el truc, es queixarà i no aconseguirà trencar la nou.

El truc és molt senzill: només es tracta de mantenir aixecada la nou amb la mà esquerra uns mil·límetres per sobre de la taula o el terra, mentre la mà dreta descarrega el cop sobre ella (fig. 1). Així, el xoc que ha de patir la nou el rep la nou contra la taula i no la mà contra la nou.

D’aquesta manera, també es poden trencar pedres amb els punys, com el robot Mazinger Z, sense fer-se mal.





Com enganxar un segell o una enganxina al sostre

Qui és capaç d’enganxar un segell nou en el sostre sense pujar a una escala o a una cadira, ni aixecar-lo amb un pal, només llençant-lo a l’aire?

Per molt que ho intenteu, fracassareu. El segell és molt lleuger i llençat cap amunt no pujarà més d’uns 20 cm de la mà que l’empeny. Com fer-ho, llavors? Fiqueu el segell amb la seva cara d’engaxina  cap amunt damunt d’una moneda. Llenceu la moneda plana cap amunt, cap el sostre. En arribar al sostre, la moneda deixarà enganxat el segell. La resistència que oposa l’aire al moviment de qualsevol objecte afecta menys a la moneda+segell que al segell sol i per això puja més.

Si no disposeu d’un segell, també podeu fer servir un cromo (repetit) d’alguna col·lecció que tingueu, d’aquests que s’enganxen directament a l’àlbum. Retalleu un quadradet petit, de la mida d’un segell. I feu-lo servir, tal com hem dit, per enganxar-lo al sostre. Després de l’experiment, desenganxeu el segell o el tros de cromo del sostre, pujant a una escala.

Fila de monedes

Disposeu en filera sobre la taula unes quantes monedes del mateix valor. Per alinear-les bé feu servir un regle o el llom d’un llibre.

A uns dos o tres centímetres de la primera moneda de la filera col·loqueu una altra moneda igual, també alineada, i llenceu-la amb força contra la filera. Cada moneda transmet el xoc amb la següent i només la última se separa de la resta com si ella hagués rebut directament el xoc.



Si repetiu l’experiment fent que siguin dues monedes alineades les que vagin a xocar amb la primera de la filera, veureu com de l’altre extrem de la filera surten ara dues monedes al mateix temps (fig. 2). I si ho feu amb tres, també veureu com surten tres. Les monedes, i els cossos, en general, transmeten perfectament els xocs que reben.
Bona ciència!

Manel Moreno, pare de 2on i 4art

Racó de lectura

PROPOSTA DE LECTURES PER A L’ESCOLA HEURA-JUNY 2012

Quan la calor apreti, què millor que oblidar-la a la fresca (malgrat que condicionada) de Can Mariner 

Vet aquí els seus suggeriments per no pensar-hi ... i llegir!

De 0 a 4 anys

Petits lectors

Col·lecció:  On viuen els animals?. Barcelona: Joventut,

Primeres lectures (lletra lligada/lletra de pal)

Col·lecció: En Nil i els seus ninots. Barcelona: Barcanova (lletra lligada/lletra de pal)

Col·lecció: Tren blau. Barcelona: Edebé (lletra lligada/lletra de pal)

KAWAMURA, Yayo. Quin munt d'animals!. Barcelona: Cruïlla, 2011


De 4 a 6 anys

BARCELÓ, Rafel. L'Agapita, en Berenguer i en Wenceslau: de què rieu?. [Mataró]: A Buen Pas, cop. 2011

COMPANY, Mercè &  ASENSIO. Agustí, La Nana Bunilda menja malsons. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat: Magenta, 2011

PRATS, Joan de Déu. El mag dels fogons. Barcelona: Hipòtesi, 2011

SCHNURRE, Wolfdietrich. La princesa viene a las cuatro: una historia de amor. Santa Marta de Tormes: Lóguez, 2005
       

De 7 a 9 anys

LE RAY, Anik. En Nat i el secret de l’esperança. Barcelona: Baula, 2010

NORDQVIST, Sven. Quan en Findus era petit i va desaparèixer. [Barcelona]: Flamboyant, 2010

PINTO; CHINTO. Minimalario. Sevilla: Kalandraka, 2011


A partir de 10 anys

BELLI, Gioconda. El taller de les papallones. München: Barbara Fiore, DL 2007

COMELLES, Salvador. Caps i potes. Barcelona: Barcanova, 2000

LOSANTOS SISTACH, Jordi. Tots els colors del camaleó. Barcelona: Cruïlla, 2011


CÒMIC

KUNKEL, Mike. Super Oso y su amigo. Palma de Mallorca: Dolmen, DL 2008

VALERO, Teresa. ¡Se acabó la magia!. Barcelona: Norma, 2008 (Brujeando; 1)


CONEIXEMENTS

JEAN, Didier. La casa dels animals. Barcelona: Joventut, 2008

NIELSEN, Anna. Un detectiu al museu: [troba les diferències i resol el misteri!]. Barcelona: Blume, 2001

ARDAGH, Philip, L'espai. [Barcelona]: La Galera, 2011


RACÓ DE PARES

FUHRMANN, Irina. ¿Cuánto falta?: viajar con niños pequeños. Barcelona: Parramón Parenting Books, 2004

ZABALA GUITART, Mireia. Jocs en familia. Barcelona: Graó, 2006

Eureka! Fites que ens fan créixer.


Mazinger Z: el rei dels robots

Fa quaranta anys que la TV japonesa va emetre el primer episodi d’una sèrie que esdevindria mítica. El seu protagonista era un robot gegantí que al crit de “¡Puños fuera!” s’enfrontava a una colla de robots dolents, els “brutos mecánicos” del Dr. Infern (ja se sap, amb aquest nom només pot ser un dolent). Sí, era el robot Mazinger Z.

La sèrie va ser creada pel guionista i dibuixant japonès Go Nagai i es va estrenar l’any 1972. Van ser 92 episodis trepidants dels quals a TVE només es van emetre 32 (l’any 1978). Pels nens i joves d’aquella època va ser tot un descobriment dins la programació de televisió que es restringia a dos canals TVE1 i TVE2. Pregunteu als vostres pares i mares i veureu com se’n recorden.













Figura 1. El robot Mazinger Z i Afrodita A, una robot que l’ajuda en la seva lluita per desbaratar els plans del Dr. Infern, capficat en dominar el món. Quan llençava els seus coets de pit no deia el que alguns esteu pensant, si no “Fuego el 1” i “Fuego el 2”.

Mazinger Z fa 18 metres d’altura (l’equivalent a un edifici de 6 pisos) i pesa 20 tones (com un camió tràiler). Va ser creat pel científic Dr. Kabuto fent servir un material inexistent: l’aliatge Z (com es podria dir si no) que conté un mineral que només es troba al Japó. Heu endevinat el seu nom? Es diu japonium. I clar, també és inventat. Aquest material és molt resistent i això fa que Mazinger Z sigui gairebé invulnerable a tota mena d’armes de foc, raigs i demés.

En els primers episodis de la sèrie, el robot només podia córrer per terra. A una gran velocitat, això sí: 360 km/h (la velocitat d’un cotxe de Fórmula 1 en una recta d’un circuit). Després, com els robots als quals s’enfrontava eren cada cop més poderosos, li van afegir la possibilitat d’anar per l’aigua (a una velocitat de l’ordre de la d’un submarí) i també de volar (a un 3 600 km/h, molt superior a la d’un avió de passatgers). El problema és que no li van canviar la seva estructura i amb totes les punxes i alerons del seu cos, el seu disseny no resulta gaire aerodinàmic, és a dir, no és gaire adient per volar: se li trencarien aquestes peces degut al fregament amb l’aire.

Deixant de banda això, resulta que Mazinger Z no és un robot autònom sinó que per moure’l cal que Koji Kabuto, el fill de seu constructor, piloti un petit planador que se situa en el cap del robot. I així el pot dirigir.
Es notable també tot l’armament de que disposa per lluitar contra els robots dolents. Els més espectaculars són:

·         Punys coet: els seus punys i avantbraços estan equipats amb coets impulsors i retropropulsors. Es poden llençar contra l'enemic, retornant després. Quan els llença, el pilot Koji crida: "¡Puños fuera!"
·         Vent huracanat: aire impulsat per unes turbines molt potents capaç de desintegrar els metalls. Es l'arma de més abast. Només pot utilitzar-se un cop encara que es pot mantenir el temps que calgui.
·         Foc de pit: un raig calorífic que arriba a temperatures increïbles de 50 000 ºC. Capaç de fondre altres robots a l'acte. Es l’arma més poderosa que posseeix.

Si teniu ocasió, podeu anar a veure una rèplica de 10 m d’aquest robot a l’entrada de la Urbanització Mas del Plata, a Cabra del Camp (Tarragona) (fig. 2). A la xarxa de Biblioteques públiques podeu aconseguir els DVD de la sèrie.

¡Puños fuera!


Figura 2. La rèplica de 10 m del mític robot Mazinger Z a la Urbanització Mas del Plata, a Cabra del Camp (Tarragona).
Manel Moreno, pare de 2n i 4t